La Galera és un poble terrisser per excel·lència, malgrat a l'actualitat només resta una terrisseria en actiu, hi va haver un moment en que trobavem almenys sis obradors en ple auge.

L'origen de la terrissa la Galera s'hauria de buscar als inicis del segle XVIII, en que trobem les primeres referències,  fins al moment, d'aquest ofici. Pels anys 1714 i 1718, trobem als Cabanes, Aguilar i Sabater (totes tres branques venen de fora, no són pas de la Galera), treballant a la Galera com a terrissers (canterers, per als del poble i les comarques de l'Ebre). La tasca d'aquests terrissers, malauradament, no va perdurar. En el cas dels Cabanes, amb tota seguretat, perquè va morir sense descendència (no cal oblidar que l'ofici de terrisser, és un ofici ancestral que es transmet de pares a fills), en el cas dels Sabater i els Aguilar es desconeix el perquè però a les darreries del segle XVIII, concretament cap a l'any 1792, deixen l'ofici, continuen vivint a la Galera, però ocupats en altres activitats.

Malgrat els esforços de totes tres branques de terrissers de casar-se entre ells i els forts lligams que tenien, uns eren padrins dels altres quan batejaven els seus fills, eren testimonis uns dels altres en el moment de fer testament, no van aconseguir una continuïtat de l'ofici.

Paral·lelament a aquests terrissers, però, trobem dues branques de terrissers a la Galera que des de les darreries del segle XVIII, uns (provinents de Tortosa), fins a l'actualitat, han continuat amb aquest ofici, mentre que els altres el van mantenir fins als anys 60 del segle XX. Aquests darrers, són els Bort que van arribar a la Galera (no sabem exactament d'on ) a mitjans del segle XVIII i van treballar fins als anys 40 a la Galera, d'aquesta mateixa família uns es van marxar a Santa Bàrbara i els altres a Godall, on van treballar fins als 40-50.

Els primers, els que han sabut mantenir l'ofici viu fins a l'actualitat són els Rodríguez, avui Cortiella, ja que una filla d'un Rodríguez terrisser es va casar amb un Cortiella i aquest va aprendre l'ofici, que ha perdurat fins els nostres dies. D'aquests Cortiella fins als anys 60 del segle XX en trobaven treballant una colla, als seus obradors, tots ells emparentats: Josep Cortiella Ferrer (1902-1962) pare i fill: Josep Cortiella Vilanova (1934), Daniel Tomas Salvador (1908-1978) (casat amb Teresa Cortiella, i que també apren l'ofici del seu sogre) i els seus dos fills Juan José Tomas Cortiella (1930) i Daniel Tomas Cortiella (1940). Joan Cortiella Rallo (1909-1972) i el seu fill Joan Cortiella Martí (1940). Per un altre costat trobem també a Santiago Rodríguez Muñoz (1902-1974), descendent dels primers Rodríguez i emparentat amb els Cortiella, que treballa fins als anys 60, deixant l'ofici perquè és ja gran i sense continuïtat ja que només va tenir una filla: Pilar Rodríguez Pons (1929) i aquesta no va aprendre a utilitzar el torn .

Degut a la situació de crisi que pateix el món de la terrissa cap als anys 60, fonamentalment, perquè entra en desús ja que es substituieix per materials més barats com el plàstic, canvien els gustos de la gent, milloren les condicions de vida a les cases: hi ha aigua corrent... tot plegat, fa que d'aquesta colla de terrissers, la majoria ho deixen només queden: Joan Cortiella Rallo (pare) i Joan Cortiella Martí (fill), Joan Cortiella Rallo mor a l'any 1972, llavors només queda el seu fill: Joan Cortiella Martí (1940), que ajudat per un cunyat (Josep Bort ) primer, i després pel seu fill, Joan Cortiella Garcia (1968), ha continuat amb l'ofici fins l'actualitat.

A l'actualitat Joan Cortiella Garcia és l'únic terrisser en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià. Des de 2011 és Mestre Artesà Terrisser, el màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya a un artesà (el seu pare Joan Cortiella Martí, ara retirat, també és Mestre Artesà Terrisser des de 2001).

Podeu veure més informació del Mestre Artesà Terrisser Joan Cortiella i dels seus productes totalment artesans consultant la seva web:

http://www.terrissacortiella.com/